Festa Major de Gràcia (Barcelona)

I avui dedicarem l'entrada an la Festa Major de Gràcia, la festivitat anual més important de la Vila de Gràcia. Se celebra durant una setmana a partir del dia 15 d'agost, però el pregó és recitat a la plaça de la Vila un dia abans.

La festa, encara que és pròpia del barri de Gràcia, també s'estén pel Camp d'en Grassot i Gràcia Nova i té, en general, una implicació de tot al districte de Gràcia així com la del seu ajuntament. Tot i que el seu origen al segle XIX és bastant recent, ha crescut en importància i actualment és força coneguda per la guarnició dels seus carrers. Rep cada any una afluència de centenars de milers de persones de tota Catalunya que busquen diversió amb l'ambient alegre diürn i la rauxa festiva i la problemàtica nocturna, que amb els concerts provoca l'insomni veïnal.

A banda del tradicional concurs de guarnició de carrers, que dóna forces premis, existeixen concursos més recents de guarnició de balcons i portals. Juntament amb això hi ha el pregó anteriorment mencionat que el realitza una personalitat relacionada amb el barri i tot tipus d'activitats per a gent de totes les edats.

La Patum (Berga)

La Patum de Berga és una festa tradicional i popular que se celebra a la ciutat de Berga, capital de la comarca del Berguedà, durant la festivitat de Corpus. Consisteix en diferents representacions al carrer i amb la participació ciutadana, a les quals n'és característica la presència de foc i pirotècnia.

L'any 1983 va ser declarada per la Generalitat de Catalunya festa tradicional d'Interès Nacional i el 25 de novembre de 2005 fou declarada «Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat» per la UNESCO.

La Patum de Berga es celebra un cop l'any, la data de celebració es variable pel fet de coincidir amb la festivitat cristiana del Corpus Christi, això fa que la Patum es celebri entre finals del mes de maig i finals del mes de juny. Els actes centrals de la festa tenen lloc durant la setmana del Corpus, de dimecres a diumenge. Hi ha, però, uns actes preliminars, d’anunci de les festes, que es fan les setmanes anteriors a la festivitat del Corpus i que s’han mantingut. El primer d’aquestes actes preliminars té lloc tres diumenges abans de Corpus: el Diumenge de l’Ascensió; el segon, el diumenge immediatament anterior: el Diumenge de la Santíssima Trinitat.

La festa, pròpiament dita, té 5 dies de durada i comença sempre en dimecres (dia anterior al dijous de corpus) i acaba el diumenge. Els principals actes de cada dia son:

La Patum és una festa que s’ha de veure i viure. Per a qui no l’ha viscuda, resulta molt difícil d’entendre. En primer lloc, perquè La Patum no la conformen tan sols les comparses, sinó que és una amalgama que, a més, engloba el marc natural de la representació (la plaça de Sant Pere i els carrers adjacents), la gent que hi assisteix (que deixen de ser mers espectadors per esdevenir participants actius), unes dates de celebració concretes (la setmana del Corpus), l’atàvica tradició permanentment actualitzada... Aquesta amalgama constitueix un dels veritables valors de La Patum. L’altre és el conjunt de sentiments que la festa com a tal desperta. A La Patum hi conflueixen instants de misteri, d’alegria, de passió, de goig, de recolliment, d’èxtasi... És la festa dels sentits i dels sentiments.

Festes del Tura (Olot)

Les Festes del Tura de la ciutat d’Olot estan considerades unes de les festes majors més importants de les comarques gironines i per extensió de tot Catalunya. Aquesta afirmació té sentit ja que el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya les va declarar Festes d’Interès Nacional i, a més, són unes festes que tenen una gran participació de públic. Quan s’inicien les festes, Olot canvia de color i la gent, olotins, olotines i gent de fora, omplen els carrers gaudint de les activitats... És molt clar que la grandària d'aquesta festa la dóna la mateixa gent que, any rere any, i cada vegada amb major nombre, fa les Festes del Tura una mica més grosses i una mica més importants.

Hi ha tres característiques que defineixen aquesta festa: és gratuita, popular i al carrer.

Tots els actes es desenvolupen per les festes són gratuïts. Aquest fet, poc corrent avui en dia, provoca que la gent pugui “tastar” tots els espectacles i activitats sense cap tipus de compromís econòmic i que hi hagi una mobilitat important per tal de poder gaudir de les diferents opcions que tenen lloc al mateix temps.

Els carrers i les places són el marc en què tenen lloc la majoria dels actes i activitats. El centre de la ciutat es transforma de colors per donar la rebuda a cinc dies de festa major. El carrer passa a ser un espai de trobada entre la gent, un espai que la gent respecta i en el qual es donen mostres de companyarisme i diversió; un espai compartit entre els diferents col·lectius que volen gaudir de la festa. En definitiva, el carrer i els espais públics es converteixen en els millors envelats de la festa major.